Search results for "Constantí Llombart"
showing 4 items of 4 documents
Constantí Llombart, dinamitzador de la Renaixença valenciana
2015
Constantí Llombart (València 1848-1893) fou un escriptor que gaudí d’una notable projecció, inicialment, entre les classes populars de la València del seu temps. Sensible als ideals republicans, però, sobretot, gràcies a la seua dedicació periodística -de caire satíric fonamentalment- i, també, al seu interés per bastir una sèrie de plataformes cíviques i editorials amb què donar difusió als ideals renaixencistes, es pot afirmar que la seua fou una contribució d’una vàlua estratègica impagable per al desenvolupament del valencianisme en les primeres dècades del segle XX. Tot i la importància que cal atribuir a Constantí Llombart en un període tan decisiu per a la història de la nostra lleng…
Teodor Llorente i la llengua dels valencians
2010
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …
Actituds lingüístiques dels lexicògrafs valencians del segle XIX
1991
Linguistic attitudes shown by the Valencian lexicographers during the 19th century do vary considerably and range from Sanelo and Llombart's very positive views in favour of a standard norm, to the rather uncommitted and more neutral position of Escrig, or the very negative outlook represented by Cabrera.
La pàtria somniada dels poetes de la renaixença valenciana
2011
Anàlisi de vuit poemaris dels principals autors de la Renaixença valenciana, a fi de comprovar quina imatge oferiren del País Valencià. Una visió que està unida a la descripció del paisatge, entès aquest com aquell que pot oferir una descripció més tangible del país. Aquesta visió fou duta a terme des d’una perspectiva sentimental i econòmica, fonamentalment, i amb una clara voluntat ideològica; es concretava en la bellesa i riquesa de tres indrets geogràfics ben delimitats i sovint complementaris: el mar, l’àrea de regadiu i la muntanya. Una imatge fonamentalment idíl·lica, somniada i que, encara que elaborada a partir d’una base real, amb el pas del temps acabaria com a lloc comú, continu…